 Ja tinc el nou àlbum de Rhapsody a les meves mans, un efluvi d'emoció recorre el meu cos, em tremolen les mans i els calfreds recorren la meva esquena... ah no, cony, que l'estufa està apagada... ja deia jo...
Bé, ja més temperats, anem a comentar això... bàsicament el mateix de sempre, i dic el mateix de sempre, perquè estic quasi segur que el 90% dels cors els havien utilitzat ja en un mínim de dos o tres temes anteriorment.
Els "nous" temes no tenen res de nou, iguals estructures, melodies molt similars al que ja tenen fet, etc...
S'ha de reconèixer que aquest disc seria una evolució molt més natural del "Legendary Tales" que no aquell somnífer del "Symphony...", foten més canya, Fabio fins i tot trenca la veu fregant en alguns moments una veu gutural bastant guapa, i en molts moments els temes poden pillar una velocitat i unes melodies fluides com uns Stratovarius de mitjans dels 90, però en moments concrets i breus, doncs a la que s'anima el tema, tallen en sec i et foten la merda dels cors... això sí, no et tallen el rotllo perquè ja hem dit que no és gens bo, i quan comencen a desaparèixer les guitarres per donar entrada als suposats violins i/o similars, ja saps que entraran aquells magnífics cors...
Si no has escoltat mai res de Rhapsody o Luca Turilli en solitari, primer et diria que ets un bitxo estrany afortunat, i després que és un bon disc de Happy Metal Èpic, té les seves melodies, els seus cors, força... però si ja tens alguna cosa d'ells, et diré el mateix que em van dir uns punkis, fa uns deu o dotze anys, quan els vaig indicar que en el seu tenderete de discs n'hi havia molts que s'havien sortit de les seves caixes i que podien acabar ratllant-se, i els vaig dir que si no volien que els hi passés, els protegissin, la resposta va ser: "Total, pa què?".
Lluís
|
