No se si Uli Kusch és un personatge antipàtic o si té massa curiositat i en el seu afany creatiu sempre està cercant nous reptes, però el cas és que en la majoria dels casos mai li podrem posar masses pros als resultats finals de les seves obres amb Helloween, Gamma Ray, Masterplan i els seus recents Beautiful Sin.
El cas és que a aquest home o li sobra el temps o potser és que s’avorreix i, que fa un músic quan el tedi posseeix el seu estat d’ànim? Correcte! Crear un semi-clon del seu anterior projecte. Ride The Sky són la evolució lògica en la carrera d’aquest bateria, que, no se si ha volgut demostrar als seus anteriors companys com hauria d’haver estat el següent pas en el so el grup… Però la qüestió és que aquesta nova formació amb Bjorn “Lande” Jarsson (Tears Of Anger/Beyond Twilight) a les veus, un geni als teclats, Kaspar Dahlqvist, Benny, un guitarra de sessió que sens descobreix com una més que agradable sorpresa i, Kaspar que esdevé, juntament a Kusch, una base rítmica de primera, en cap moment deixa que les cançons perdin frescor i aconsegueix que les comparacions que es faran vinguin a ser odioses, però jo crec que Ride The Sky acaben de guanyar el primer assalt.
La música és molt més compacta que la de Masterplan, amb un joc entre tècnica i so, molt més brillant i estudiat i convenç des del primer moment. Les cançons esdevenen lúdiques i piquen a on tenen que fer-ho les bones cançons, just en el centre de les emocions i la memòria: no podreu oblidar les enganxoses tornades dels temes de, ¿el “penúltim grup de Kusch”?

Devi