El que va començar com un àlbum més del senyor Mark Boals en solitari, una de les millors veus de les que mai hagi pogut gaudir el Metal, va passar a ser l'epònim d'un projecte clar, amb una formació prou estable, capaç de projectar-se en el temps més enllà de la puntual anècdota. A tot això aquest "Dreamtower" és un pas en ferm, de consolidació, després del doble CD i DVD "Burning Live In Tokyo, 2.002", recuperant l'emblemàtica figura de les sis cordes Tony MacAlpine (que només ha enregistrat prop de 30 discs…), després del parèntesi que va suposar l'incorporació a la banda de George Bellas, i mantenint a Virgil Donati, Philip Bynoe i Vitalij Kuprij a la bateria, baix i teclats, respectivament.

Poca broma… El senyor Boals conserva també la fórmula malmsteeniana que tan bons resultats li està donant en els seus projectes posteriors a la seva etapa amb el geni suec (geni si, però una mica gilipolles també), tot i que amb algunes variacions i matisos als què aquell resulta desmemoriat.

En definitiva no deixa de ser un àlbum fet pels amants del gènere, sense ambició per captar nous adeptes, que de fet és el que un s'esperava, però amb la qualitat que sol caracteritzar aquest tipus de propostes.

Ivan Sàez