A veure, podria començar la crítica amb allò tan típic de "ens arriba per fi aquest esperadíssim doble directe del grup d'en Mark Boals..." però és clar, després hi penses (a vegades es fa) i veus que aquest directe s'enregistrà al 2002, quan encara no havia sortit el "Dreamtower" i, per tant sense cançons d'aquell cd.
Així, tenim un directe tret després d'un únic cd d'estudi de Ring of Fire i del cd en solitari de Mark Boals curiosament anomenat "Ring of Fire".

Que em perdonin, però jo sempre consideraré això com a penós o directament una estafa als fans, inclús a la resta de músics i discogràfiques si se'm permet, doncs en un moment que el mercat està saturadíssim a veure si ara ens dedicarem a fer per cada disc d'estudi un directe i un dvd.

Tot i això, s'ha de destacar el magnífic so del cd, i que en Mark Boals no es queda en absolut amb el protagonisme, sinó que hi ha espai de lluïment de forma individual per a tots els membres del grup, especialment els sempre fantàstics Tony MacAlpine i Vitalij Kuprij.

Però l'hàbit no fa al monjo ni la cervesa treu les taques de les parets, i quan lo normal i honrat seria fer un directe cada 6 o 7 anys o discos, per comprovar l'evolució dels grups i el seu comportament als escenaris, Ring of Fire s'apunten a la moda de col·lapsar més les botigues de música, i el que és pitjor, amb poca cosa nova per oferir-nos, com també està de moda als discos d'estudi o directes.