Segon treball dels rockers liderats per JayBuchanan que ja ens van anticipar amb un EP homònim, que m'he sorprès a mi mateix gaudint, sent una música del passat, i això m'ha sorprès, ja que per música del passat no estic parlant de power metall dels 90 ni del glam de la segona meitat dels 80. no.
Estem parlant d'una música que té com a referent elhard rock de principis dels 70, fins i tot una mica anterior, a més, sospito que havent gravat en analògic pel so final. De fet crec que les meves paraules de "té com a referent." no són del tot exactes, ja que directament podríem considerar aquests temes com a "cançons dels 70" l'única cosa, que no van ser fetes en aquella època.
Sóc contrari a recuperar estils per fer-los tal qual, sóc contrari a la no evolució, sóc contrari a repetir el que ja està fet.
Però est és un cas especial, ja que aquestes cançons no són una còpia barata de DeepPurple o una imitació de LedZeppelin que no aporta res. Si aquests temes haguessin aparegut en aquella època estic segur que haguessin triomfat i ara mateix serien considerats clàssics del gènere.
Sé que a joves, metalers extrems o modernillos això no els interessa, però a aquells que alguna vegada van gaudir de cançons o bandes setenteres, els recomano una escolta d'aquesta gent, i repeteixo que sóc totalment contrari a aquesta recuperació de vells estils i sons, però Rival Sons ho mereixen, i si una discogràfica de metall extrem s'arrisca a treure quelcom així, per alguna cosa serà.

Lluís