 Algú dels que sou més de la festa, borratxins, doners i propensos a adquirir munts de malalties de tot tipus sap quin aspecte tindrà als 50 i molts? No? Bé, doncs pilleu-vos el nou compacte d'aquests australians amants del tatuatge, mireu les fotos i ho sabreu.
La veritat és que de la banda original fa molt de temps que només hi queden Angry i Pete, i de la reunió de la banda a principis dels 90 solament mantenen a Paul DeMarco amb les baquetes, i s'incorporen com a nous membres (tot i que no per això menys tatuats, menys demacrats o menys vells) Steve King al baix i Rob Riley a la guitarra.
Amb el temps han disminuït les zones de la seva pell amb un color més o menys natural, la potència de les cançons i la durada d'aquestes. Tenim ni més ni menys que 16 tracks en aquest "Pain", la majoria de les quals tendeixen a un rock del sud a lo Creedence que no pas als temes canyers d'antany del "Branded and Exiled" per posar un exemple, però encara mantenen algun tema a destacar en aquest apartat com "Someone to Fuck" o "I can't help it if I'm lucky", títol quasi més llarg que la pròpia cançó, doncs la majoria d'elles no arriben als tres minuts.
Si algú esperava algun tipus d'innovació, que es compri algun vídeo d'aquells que expliquen l'evolució de les espècies animals, perquè en aquest disc només hi ha temes a lo Rose Tattoo de sempre i temes més fluixets a lo CCR (majoria), això sí, que ens escrigui i ens digui si en aquells vídeos, quan estiguin pel Paleozoic Superior, Angry i Pete ja anaven tatuats.
Lluís
|
