Sempre he estat en contra d'aquesta gent que no sap acceptar que una de les seves bandes preferides pugui canviar de vocalista, doncs, em queixaré del canvi de vocalista de Royal Hunt.
No sóc dels qui no dóna cap oportunitat al nou, de fet, li he donat dos discos a en Mark Boals, i encara que crec que és el millor que ha fet el senyor Pilotes en l'última dècada, però no crec que estigui al nivell mostrat per en John West amb Royal Hunt (en solitari ja podríem discutir a veure qui el fa pitjor).
Tampoc no crec que sigui qualsevol demèrit de Mark Boals, ja que crec que André Andersen porta ja tres discos massa ancorat a conservar el so que sempre ha caracteritzat Royal Hunt, i això li dificulta el poder moure peça cap endavant i oferir-nos alguna cosa més fresca i vistosa.
De totes formes aquí està la qualitat dels Royal Hunt de sempre amb aquest desè disc d'estudi, i al costat d'un Mark Boals que no broda el disc, però com he dit, sí que és el millor que ha fet en molts anys, ja que la suma de tot això resulta en un bon disc de metall neoclàssic-progressiu, cap meravella que li pugui fer ombra a un “Moving Target” o a un “The Mission", però a molts grups els agradaria haver signat aquest “X”. A més, al seu favor cal dir que corregeixen aquesta incansable tendència de segones meitats de discos poques intenses, i ens ofereixen un nivell de qualitat i intensitat que no baixa fins que no acaba el cd.

Lluís