Després d’aquell debut que va ser “Visionary Breed” el 1997 (en realitat gravat el 1995) aquí tenim de nou els Ruination, procedents de la freda Lithuania per trencar barreres geogràfiques i polítiques per segon cop amb “Xura”.

“Xura” fou gravat, com també ho va ser “Visionary Breed”, als Abyss Studios de Suècia a càrrec de Peter Tägtgren, un dels més reputats productors nòrdics.

Desconeixem el significat de la paraula “xura” però fa pensar en algún conjur maligne pronunciat per la “Bruixa Poruixa” o en quelcom que hom diu per espantar els nens en els dies de Carnestoltes. Qui sap?, potser darrera d’aquesta música obscura s’amaga un tendre esparit nadalenc el grup es regala a si mateix i la seva música... Res, tonteries meves.

En realitat el que ens trobem aquí és un bon disc de metal gòtic, executat de forma bastant correcta i amb una producció, que tot i passar desapercebuda, no té cap mancança remarcable. L’obscuritat dogmàtica d’un grup com aquest es veu en aquest cas una mica corrupta en el sentit de què els ambients creats per Ruination et porten de viatge imaginari a algún lloc, vés a saber on (de ben segur que no és a una platgeta de les Seychelles, amb tot de senyoretes maques, un daikiri a la mà i molts a l’estòmac), però no es tracta del viatge obscur i de retorcida malenconia que se sol suposar en aquests casos, sinó quelcom realment diferent.

En comparació al seu anterior “Visionary Breed”, han suavitat el seu so en tots els aspectes, tant en la saturació dels instruments, com en la velocitat i a això hi hem d’afegir una notable millora en la veu de Donatas Abrutis, especialment en temes com “long way” o “world in stain”, que ha assolit un nivell de registres bastant superior que en la anterior entrega dels Ruination, on resultava una mica brusc el contrast d’aquest noiet amb la música dels altres cinc noiets, que per cert són: Ainius Staneika a les guitarres i veus, Vytautas Diskevicius als teclats, Vytenis Beinortas a la bateria, Andrius Kraskauskas al baix i Saulius Vinslovas a les guitarres.