Allò que normalment més em delecta dels "vikings" és la seva obsessió per crear melodies entre el folk i la música clàssica amb un regust cerveser. Però masses vegades em quedo a mitges buscant la satisfacció total i absoluta. I és que molts grups no se saben sortir dels esquemes preconcebuts. No fa falta ésser totalment tru, per a, a la vegada, perdre efectivitat en les melodies.

Runic fallen perquè la veu gutural del cantant és un encefalograma planer. No hi han les alteracions necessàries per a que les cançons esdevinguin una sorpresa. Ells saben a què juguen. Però no és suficient. No tenen que reinventar-se perquè saben crear atmosferes festeres i èpiques que mantenen la teva atenció però, lamentablement, els falta "punch".

Devi