CRÍTIQUES DE CDS

Running Wild
Títol Rogues en Vogue (2005)
Segell GUN / Focusion

Estem en un moment on fins i tot grups clàssics com Bathory o Atrocity evolucionen musicalment, i no només això, sinó que empren noves tecnologies per a que tot soni per primer cop net i nítid, deixant que els seus fans puguin gaudir per fi en sentir la bateria enlloc d'una remor de fons.

Doncs bé, en aquest moment, a en Rolf no se li passa res més pel cap que tornar al so de mitjans dels 80, fent que no et serveixi de res el surround, so 3D, l'equalitzador digital o tantes altres coses que van fer que paguessis una calerada del deu equip de música, i que s'escolti com si estigués gravat en una granja de porcs sense cap mena de sonoritat enlloc d'haver-ho fet en un estudi de música.

En quant a les cançons, des d'aquell "Masquerade" jo segueixo esperant una fotuda cançó que soni a Running Wild i que soni a nova, any rera any, es van clonant a sí mateixos, tot i que aquest cop tenim alguna excepció, alguna cançó que no sona a Running Wild. Al seu lloc hi tenim cançons que sonen a Running Wild mesclat amb algun altre grup (dels 80, és clar), i si no, escolteu tracks com "Angel of Mercy" i proveu de cantar l' "I Want Out" dels Helloween sobre el riff...

Hi ha gent que dirà que tot això és molt True, jo ho trobo simple i bàsicament lamentable. Senyor Rolf, si fins el nazisme ha evolucionat amb els neonazis, vostè també pot fer un esforç o deixar d'estafar als seus fans.

P.D.: La portada també és una porqueria.

Lluís

< Torna a l'Índex