 La meva relació amb els Sonata Arctica, que últimament va de capa caiguda, només la puc comparar amb una relació de parella de 30 anys de duració.
Perquè al principi al sentir la seva veu el seu cor palpitava bruscament, els seus batecs s'acceleraven, la seva expressió facial mudava de la impaciència a la... D'acord, ho hauré de dir. Empanamenta manifesta.
En canvi ara, només sentir la seva veu, el primer que se li passa pel cap es un corb afònic. Si a sobre la ressaca del diumenge està surant l'oceà pringós de les seves neurones...
Al començament, l'èmfasi, l'agradar-se, ho convertia tot en un univers de sensacions inexplorades. Ara seria un miracle trobar el més mínim detall que empenyés cap amunt la seva més immensa satisfacció.
A més, econòmicament parlant, has de ser com a mínim un maharajà per poder seguir sent el seu Romeo. Entre els concerts, els discs... Res. I és que a sobre, quan més enamorat estàs, més fort et claven la punyalada.
L'home és idiota. Sort que en el món de la música la poligàmia no està pas mal vista. És igual si t'agraden al mateix temps els Sonata, Dream Theater o Slayer.
Total, que vist des d'un punt de vista lògic, això no és un gran disc.
Des del punt de vista d'un fan, em cago en la...
Devi
|
