La meva total repulsa cap al to vocal de Gerrit va fer que ni em mirés la portada de l'anterior disc (total, totes les de Sacred Steel són iguals), i ara, amb aquest "Iron Blessings" m'assabento que ja és el segon cd amb elements del Death Metal.

A veure, un grup abanderat del True Metal (línia Manowar, no línia nòrdica de tius brutos i lletjos amb punxes fins a les aixelles) que integri "elements" del Death Metal, no pot anar més enllà d'algunes veus guturals i una bateria un xic més sòlida i potent. Si no, estarien obligats a deixar de banda la seva etiqueta "True", i amb això, la majoria de les seves ventes.

Segueixo sense aguantar aquest to vocal, però reconec que quan puntualment treu la veu trencada, no només li surt bé, sinó que si aguantés el seu coll, seria un bon cantant de Death. Crec que s'equivocaren de línia musical, doncs musicalment, Sacred Steel sempre han estat un grup potent i compacte, i aquest nou cd és una altra mostra d'això.

Si es replantegessin les lletres i deixar de banda aquests aguts que tant taladren el cervell, podrien arribar lluny, i sortir del cercle de freaks truemetalers fans de Manowar. Falta que s'atreveixin a canviar de públic i fer més cançons com "Victory of Black Steel", remarcable per potencia, velocitat, força i, sobretot, absència d'aguts.

Lluís