Si jo no fos jo sinó que fos segons quin dels meus companys d'aquesta aventura anomenada "Paranoia Me(n)tal Show" començaria aquesta ressenya tot fent referència (o reverència) a les dues belles integrants femenines dels Sacriversum. En canvi jo sóc jo (i les meves circumstàncies), de forma que en lloc de parlar dels atributs físics de dites damisel·les, diré que...: En el temps que un porta ficat en això de la música he vist moltes i molt diferents maneres de retre homenatge als grans mestres de la música clàssica, ja sigui en forma de versions de conegudes peces o bé, simplement, reconeixent la seva influència més que obvia. Altres, vils i menyspreables, es dediquen a plagiar part de les seves obres, degradant el llegat d'aquells grans compositors i posant-se a si mateixos en trista evidència.

El cas dels Sacriversum és certament diferent, en tant el que han fet ha estat realitzar el seu nou treball, "Mozartia", entorn la figura de l'artista de Salzburg, de la forma que ells mateixos ja feren amb l'escriptor Samuel Beckett en el seu anterior treball "Becketia". Així aquests polonesos, a mode de Death Metal de caires gòtics, d'estructures desiguals i no molt previsibles, es dediquen a descriure'ns alguns aspectes de la vida de Wolfgang A. Mozart i a reflexionar sobre d'altres, amb la versatilitat de les veus masculina (Remo) i femenina (Kate) i intentant en tot moment fugir dels tòpics del gènere.