Quan es parla dels Samael, a alguns els ve al cap "aquell
grup que va trair als seus fans passant-se a la música
electrònica", altres pensem "aquell grup
que és d'un país on la cervesa menys dolenta
és la del McDonnalds".
Mai he estat cap admirador de la cervesa dolenta ni de la
música electrònica, però a vegades hi
ha discos que marquen la diferència, criden l'atenció
i fins i tot et poden impressionar, i aquest és el
cas del "Reign of Light", llàstima que no
passi el mateix amb la cervesa suïssa.
Melodies increïbles, atmosferes ben buscades i, per sobre
de tot, uns ritmes que t'enganxen des de la primera a la darrera
cançó. Són aquests ritmes els que porten
el pes dels temes, i que no només els composen baix
i bateria samplejada, doncs tant la veu com aquests riffs
curts i secs en són part essencial per al seu resultat
final.
Aquesta mateixa veu, amb els teclats, és la que aporta
la melodia justa al compacte per a que t'entri a la primera
i no et cansis d'escoltar-lo. Tot i això, el cd és
massa igual, i sembla una sola cançó trossejada
a talls d'entre 3 i 4 minuts. Només trenca la homogeneïtat
"As the Sun", on la força i el pes de la
cançó resideixen a les melodies, relegant la
vessant rítmica a un segon pla.
Lluís
|