Evolució? Involució? Conya? Transformació Pokemon?
La veritat, ja no sé com descriure cada pas que donen Samael, ja que van evolucionar d'un Black a una música electrònica-industrial a la qual res li quedava de black. després, de cop i volta semblen adonar-se que "s'han passat", i decideixen recuperar el black metall, com va succeir amb l'anterior cd, i aquest nou "Lux Mundi" torna a sonar com la primera vegada que van evolucionar del black a l'electrònic-industrial, però més actual.
És a dir, no sabem si tindrem cicles samaelístics que comencen amb el black evolucionen cap a l'electrònic i quan s'arriba al final, apa, tornar a començar. No sabem tampoc si ha estat un reset en la seva carrera, o si simplement, en tornar al black, s'han adonat que tant fer proves a banda i banda, tampoc és que tinguin tants fans en un costat o l'altre, i amb aquesta música a mig camí d'un estil i l'altre, sí que tornen a descartar als seus fans més trues dins del black (ja han d'estar acostumats), però tots els altres poden quedar bastant satisfets amb aquest "Lux Mundi", més accessible que el seu metall extrem en estat més pur, però amb temes més treballats i contundents que els discos més electrònics.
Resultat? Bé, molt bo, i una mica més bo després de cada escolta (excepte per als trues blackmetaleros), però, com definir aquest resultat? Ni idea. "Samael a mig camí de si mateixos" seria l'etiqueta que més se li aproparia.

Lluís