Al moment en que a la portada
hi veus al sr.Hagar amb uns quilos de més, junt al
seu guitarra de color, Victor Johnson, vestit de típic
Mexicà, penses "aquests s'ho estan passant de
conya". Llavors veus a la fulla de promoció que
el tequila que importa Sammy Hagar als EEUU, el "Cabo
Wabo", s'ha convertit en el de major importació,
saps que això de la música solament és
per a divertir-se, no necessita la pasta (per cert, que a
la seva web, a part de vídeos musicals, també
pots descarregar-te vídeos amb receptes de combinats
de tequila, i surten molt bons).
I bàsicament això és el que reflexa aquest
cd, diversió pura i dura, rock'n'roll a tot drap, amb
el públic entregat (i segurament totalment alcoholitzat),
i uns músics, amb un Sammy al davant, connectant amb
el respectable en tot moment. Poses el cd i t'imagines al
seu bar, envoltat de noies amb les camisetes mollades (o sense
elles directament, i si no us podeu descarregar el vídeo
de "Más Tequila" i ho veureu), en una mà
la cervesa i a l'altra el chupito de tequila, saltant al ritme
de la música e intentant vessar poc líquid pel
terra i molt pels pits de les esmentades senyoretes...
L'única cosa rara és trobar més temes
de Van Halen de la etapa Lee Roth que no de la seva pròpia
, però ja se sap, en concerts d'aquestes característiques,
la gent vol sentir sempre aquells dos o tres temes de la primera
època, i això és el que en Sammy els
dóna.
Una festa reflectida en cd i transmesa a través del
rock, segurament un Sammy al seu millor moment.
Lluís
|