Sembla que Saratoga, amb aquest Vientos de Guerra han arribat a la maduresa musical, un cd molt més dur, potent i treballat que els seus anteriors treballs, i, en definitiva, un cd de pur Heavy Metal.

La veu pot no entrar en un principi a la primera per la seva agudesa, però el cas és que arriba sense problemes, i igual que ens podia passar als 70 amb una veu molt rara que hi havia en uns discos d'un grup anomenat Black Sabbath, t'hi acabes acostumant i, al final, elogiant-la.

Però Saratoga no és només la veu, en aquest compacte han aconseguit un so molt propi, com s'enorgulleixen de dir ells mateixos, sense escoltar la veu reconeixes que és un tema de Saratoga, ja que les guitarres, la base rítmica, la melodia, etc... està tot molt treballat i, com dèiem, amb so propi. No depenen de la veu ni de la guitarra, és un so de conjunt el que han aconseguit i a això ens referíem quan comentàvem la seva maduresa musical.

Les lletres també estan molt treballades, i normalment hi amaguen un doble sentit i, en ocasions, un tercer. Algunes d'elles es refereixen a temes de protesta o parlant del que passa al dia a dia, cosa que encara ens recorda els mítics grups de Rock dur espanyols dels anys 80, i potser sigui l'únic que els queda en aquest treball dels seus anteriors discos.

Però aquestes lletres venen acompanyades d'una gran qualitat musical, allò que potser els va faltar a aquells grups dels 80, que sortien endavant amb més voluntat que qualitat. Aquesta qualitat situa a Saratoga en primera línia del Heavy nacional, junt amb grups com Easy Rider o Avalanch (en el que consideraríem purament el Heavy Metal, a part hi ha grups de primera línia a la música progressiva, thrashera.....), i, com els mencionats (entre d'altres), preparats per convertir-se en un orgull, en quelcom que mostrar a qualsevol que vingui de fora amb la idea que aquí no tenim bon metal o que encara estan amb Barón Rojo com a grup emblemàtic.

Temes com A Sangre y Fuego o la pròpia Vientos de Guerra, son impressionants temes que, si estiguessin en anglès, els firmaria amb els ulls tancats qualsevol d'aquests grups europeus que últimament surten a dojo i que no són rés de l'altre món, però que com son guiris, els comprem abans els cds a ells que a grups espanyols que els donen mil voltes musicalment parlant. És més, la majoria de aquests grups que ens estan envaint en aquests dos o tres últims anys, sobretot, s'aprofiten de l'estela d'algun altre grup, per exemple, si agafem l'últim cd de Zanister... doncs és una versió de Symphony X, si ens mirem el de Blackened, doncs un altre àlbum negre de Metallica. I què voleu que us digui, com ja hem dit altres cops, per escoltar una còpia, millor ens agafem el disc original que segurament ja tenim i no haurem de pagar, i no gastar-nos calers en un compacte que no té res millor. A Espanya això s'ha criticat també a la majoria de grups com Avalanch, Tierra Santa... les seves influències potser són massa visibles, i aquest no és el cas del Vientos de Guerra de Saratoga, han sortit a lluitar en aquest terreny, amb el risc de sortir i trobar-se sols davant d'un exèrcit de gent que no comprengui la seva música, que no comprengui que poden tenir un so propi i original, que no entengui que dintre de la pell de toro també es crea música de gran qualitat... però el cas és que ells són un grup compacte, amb idees pròpies i bon Heavy Metal com armes principals, i no creiem que puguin ser derrotats amb facilitat, i menys encara si comencen a reconèixer d'una puta vegada la bon música nacional i ens posem del seu costat.