Després de mesos rebent notícies sobre aquest cd, per fi el tenim a les nostres mans (o al nostre reproductor).
S'ha notat el temps transcorregut, atès que a part del tema d'obertura “Silenci” on mantenen aquesta música pròxima al death melòdic amb una veu bastant heavilonga/cridanera, a la resta del cd es nota una clara evolució de la banda. En l'apartat vocal trobem una veu més melòdica, en tons més baixos, molt més agradables (i menys perjudicials als nostres timpans), alguna incursió en el terreny gutural, alguna pujadeta de tons, però mantenint-se en tons més baixos i on demostra que a part de xisclar, l’Uri també sap cantar.
Però anem al complex, que és l'apartat musical, on sospito que moltes crítiques diran “han madurat”, cosa que és certa, però així s'estalviaran de trencar-se les banyes amb el que han fet aquesta gent. I és que tenim un gran elenc d'estils musicals per separat o barrejats, ja que ens n'anem del metall melòdic al thrash, passant pel post-hardcore, el death melòdic, el power, a vegades sonant a aquesta evolució rara (però d'agradable resultat) d'algunes bandes de death com Fall of the Leafe, altres vegades al suposat metalcore progressiu de la part més melòdica d'uns Fear My Thoughts.
En definitiva: multitud d'estils molt ben connectats (i evidentment amb els tocs aràbics de costum) amb una veu gairebé sense aguts, molta tècnica i capacitat creativa, el que sol resultar un bon disc que a penes tindrà vendes, almenys per aquestes terres d'incultura musical generalitzada, amb lo fàcil que els hagués resultat de passar-se al metalcore simple i bàsic de moda...

Lluís