Vaig començar a escoltar aquest disc i en seguida van venir a la meva ment els Korn, després potser li afegiria uns tocs Linkin Park, però bé, per aquí a la vora va la cosa. Musicalment és un cd de metall industrial-alternatiu impressionant, cap retret pot fer-se a aquest magnífic so ni a aquests temes que en conjunt quallen millor que un cd sencer dels susdits Korn. Fins i tot la veu està en el seu punt, quan és la principal queixa de les bandes llatines, trencada quan cal, melòdica quan el tema el requereix, etc…
El que és una veritable llàstima, almenys per als qui entenem el castellà, perquè llevat que siguis un fanàtic radical cristià, evitaràs en el que és possible a SaronRose. Les lletres, no haurien de dir-se ni lletres, són sermons extremistes cristians, repetint constantment frases com “t'adorem senyor, aleluyah, aleluyah!”. No estic en contra de les bandes cristianes, i tinc discos magnífics dins del metall cristià, però una cosa és parlar d'una llum que t'atreu, que pots considerar que és Déu o considerar que algú t'està il•luminant a la cara amb una llanterna. Però bé, entenguis el que entenguis d'aquestes lletres, encara que no siguis cristià, no et molesta. En canvi, SaronRose és al contrari, encara que siguis cristià, et farà vergonya portar això en el teu cotxe i que algú et pugui sentir escoltant-ho.
Una veritable llàstima atès que a nivell musical és, simplement, impressionant, i qui hagi produït aquest disc, té un gran avenir.

Lluís