Segon àlbum dels gaditans Saurom Lamderth, que després del seu debut amb "El Guardián de las Melodías Perdidas", tornen a la càrrega amb un àlbum conceptual basat en "El Senyor dels Anells". I quan dic conceptual vull dir conceptual, però conceptual conceptual, tan conceptual que si estiguéssim parlant de literatura ja hagués saltat algú catalogant-lo de plagi.

Melodies celtes fan del disc quelcom Folk-Rock animadet, ballable, i sobretot ideal per anar de festa, borratxo perdut, saltant, cantant i bramant (amb una cervesa a la mà) enmig del carrer amb els colegues, agafats tots per les espatlles i la cintura.

Collons, i tan bo és aquest disc? Bé, doncs òbviament no. Falla Narci, la veu, i no per dolent o per no tenir bona veu o per no tenir ni punyetera idea de cantar, sinó per intentar cantar d'una manera artificial (pretenia semblar-se a Hansi Kürsch?), no en consonància amb el seu to vocal, i això, que es fa present en totes les cançons, converteix el disc en quelcom a estones incòmode d'escoltar, per sonar a quelcom semblant a una banda de carrer vulgar en comptes d'una banda de Folk-Rock.

Però bé, deixem-ho com a crítica constructiva, per a possibles millores en els seus futurs treballs, i sortim al carrer, amb cerveses i kalimotxos, la música del cotxe al màxim i ballem i cantem fins que el cos aguanti...