D'una veu cridanera insuportable van passar a una veu trencada que entrava molt bé, d'un nom difícil de pronunciar van passar a simplement “Saurom”, d'una música força beneita van passar a temes més complexos i amb gran quantitat d'arranjaments. Però tot això va arribar, per desgràcia, fora de temps, perquè aquest metall èpic porta massa anys mort i avorrit perquè ara considerem aquest disc com un molt bon disc.
I és que, sense contextualitzar el disc, segurament és el millor de la seva carrera discogràfica, amb un Miguel Ángel que està fantàstic a les veus, els cors estan molt més encaixats dins les cançons, les melodies estan més currades, etc… però és el que ja teníem, l'única cosa que millorat.
És un cas similar a Jorn Lande, si no t'escoltes el fet anteriorment, de segur que t'encanta l'últim disc, perquè les melodies vocals són impressionants, però si véns escoltant els seus anteriors discos, ja que aquestes grans melodies ja les trobaves massa vegades amb anterioritat, i simplement en l'últim disc les ha polit una miqueta més. Aquest, en un terreny musical molt diferent, és també el cas dels Saurom, ni evolucionen prou, ni hi ha canvis substancials perquè no podem dir que és el mateix que ja havien fet però polit i millorat.
I si a més, considerem l'any en què estem, i l'estil que realitzen, no et venen masses ganes de seguir amb això.

Lluís