A veure, si ajuntem a l'ex bateria de Blind Guardian, Thomas Stauch, amb un parell de membres de Persuader, grup que fa música en la línia de Blind Guardian però amb una base més Thrash, què tenim com resultat? Ja us dic jo que a Dream Theater no sonen.

El so és dels primers BG, encara que una mica més dur i una mica més èpic als cors. El que jo no entenc és perquè es compliquen la vida. Amb aquest simple anunciat i presentant una dotzena de temes que ho complissin, tenien les vendes assegurades.

Es compliquen allargant els temes més del compte, amb cançons que semblen diversos temes seguits i no un de sol, intentant emular la complexitat de les cançons mítiques de Blind Guardian, i no estarien al mateix nivell.

Així mateix, trobem bones cançons a les quals fiquen cors de forma molt forçada, sense que el tema els requereixi, però perquè soni més èpic i més BG. Tampoc em queixaré massa, si a mi m'agrada aquest cd, no m'imagino com embogirà als fans de Blind Guardian i de Persuader, un so potent, bons músics, bona producció i bones cançons.

Això sí, per al pròxim cd, que vagin a una mica més senzill i directe, tindran les mateixes vendes i ningú es preguntarà si els temes podrien ser més complexos.

Lluís