El pànic entre els fans declarats dels grups, és la conseqüència més immediata a la publicació d'un àlbum en solitari de qualsevol dels músics que formen un grup de culte. Passa moltes vegades que aquests discs en solitari són el precedent d'una futura carrera en al marge del "grup mare". El nostre punt de vista és que moltes vegades, aquests àlbums solament contenen aquelles cançons que no entren en el repertori del grup i, el personatge en qüestió s'ha entossudit a que surtin a la llum pública, sigui quina sigui la qualitat del producte.

Per a bé o per a mal, aquesta segona consideració, és la que em mereix aquest projecte del cantant de Sôber, Carlos Escobedo. Sempre m'ha semblat un tant absurd que algú es prengui la molèstia de fundar un grup paral·lel per a repetir-se a si mateix. Savia no difereixen de Sôber més que en la velocitat de la base rítmica, excel·lent tot sigui dit, i en la mínima millora de l'estat d'ànim de les lletres. Pel que respecta tota la resta, essència pesada, una bona veu, notables melodies que per desgràcia no s'apropen al nivell mostrat amb els dos darrers àlbums del seu altre projecte, encara que no seria just donar-los-hi una mala nota, perquè aconsegueixen convèncer sòlidament.

Devi