He intentat (i de fet ho segueixo fent) comprendre l'enfocament, el significat, l'objectiu, el què aquest disc. Ho he intentat i molt, però no aconsegueixo treure res en clar. La banda de Carlos Escobedo ha tornat a l'escena amb el seu tercer treball, “Fragile”, que és una barreja de rock light apastelat, pop, i surrealisme difícil de tractar i pair. Però… Estem bojos o què??!? Si volem menjar-nos el mercat nacional és clar que com Rock/Metal poc farem, però si intentem estar a l'altura de l'Oreja de Van Gogh, Amaral o bitxos estranys d'aquesta índole, abandonem la distorsió i l'aparença sonora del Rock de manera radical i llancem-nos als moviments sinuosos d'una Madonna mentre entonem càntics cutres de fons sentimental.
Amb aquest “Fragile” és clar que no entrem en la constant de repetir-nos disc a disc i ens allunyem definitivament de la pressió d'aquest semblant so a Sôber. El que passa és que amb aquest nou àlbum Savia es passa tres pobles de qualsevol cosa esperada i ens deixa una mica amb cara de babaus mentre valorem si el que ens entra per les orelles és infumable, un engany, una broma, o un seriós treball útil almenys per a la carrera personal del grup.
Sincerament no ho sé, però sí sé que si Savia havien de fer alguna cosa per no caure en el pou de la redundància i la falta d'actitud, està clar que ho han fet. Però o ells o nosaltres no hem acabat d'atrapar el concepte. De totes maneres, amb el que hi ha, ni entenc l'estratègia ni perdré el temps intentant comprendre-la.

Sergi