No us enganyaré, sóc de què creu que Scar Symmetry trigaran anys a ser el que eren amb Christian Alvestam, i trigaran més anys encara en que els seus fans s'oblidin d'ell (així mateix, crec que de moment, el que fa en Christian pel seu compte queda molt lluny del que arribava a fer amb Scar Symmetry).
Però bé, Scar Symmetry fa temps que tenen aquesta idea en el cap d'un death metall extremadament melòdic i modern, unit a aquesta temàtica filosòfica-matemàtica-astral, i han decidit seguir amb això, encara que per a això hagin de contractar a dos vocalistes per fer la feina que feia un només.
Certament això serà un plus per als seus concerts, el poder acostar-se més als seus cd d'estudi que el que podia fer un sol home, encara que escoltant a en Christian, dubtes moltes vegades que simplement sigui un home.
Però anem al tema, i això és el seu últim disc d'estudi, aquest “Dark Matter Dimensions” de què, sincerament, sense Alvestam a la veu, tots ens esperàvem força menys. Però llavors vam tenir un parell de temes d'avançament, entre els quals hi havia “Noumenon and Phenomenon”, en la línia tant musical com de qualitat de què fins al moment era el seu últim disc, l'“Holographic Universe”.
Hi ha molts moments en aquest nou disc on no hi ha dubtes que Christian Alvestam ho feia millor que Robban Karlsson i Lars Palmqvist junts, però veient que tenim dos o tres tracks que arriben al nivell d'anteriors discos, els donarem el benefici del dubte i pensarem que encara s'estan adaptant al nou grup i a la nova forma de cantar i combinar-se entre ells.
De moment, millor del que esperàvem encara que el disc sencer no té el nivell del que teníem fins al moment.

Lluís