Hey!!! Sí tios!!! A França saben fotre tralla!!! I realment Scarve ho fan, com dirien per allí, "chapeau". Aquest sextet, amb dos cantants, un per a les veus més greus i esquinçades, i l'altre per les agudes i més melòdiques, practiquen una mescla de Thrash i Death industrials, furiós i amb escasses concessions. Tot i amb la melodia que proporciona la veu de G. Bideau, una autèntica passada de cantant, el resultat és arrasador. D. Verbeuren sembla voler destrossar a cops la bateria, una autèntica màquina,... però és que els altres per res es queden curts a l'hora de descarregar aquesta acumulació d'ira sonora. Amb influències de grups com Strapping Young Lad o Meshuggah amb els que precisament el seu productor, Daniel Bergstrand, ha treballat ja, sonen més potents fins i tot que ambdós i potser igual d'intensos.
Punt i apart, i potser la seva única pega és que també sonen encara més caòtics que els dos grups esmentats, però a la vegada també s'ha de dir al seu favor, que busquen i troben en la melodia una àmplia gamma de "colors" que tant als Meshuggah (sobretot) com a S.Y.L. els costaria de crear. I aquest, el seu segon treball, es mereix tota l'atenció. Crec que s'està gestant una gran banda. Pocs poden crear, sota el meu punt de vista, productes tan interessants en un món com el Thrash, tancat sota uns esquemes que sembla que ningú vulgui traspassar... I Scarve utilitzen la potència com pocs, apart de que les dues veus els hi donin un caràcter personal, que tant de bo doni de què parlar.
Devi
|
