Comença a ser llarga ja la carrera musical d'aquests alemanys folklòrics (al menys, musicalment parlant), caracteritzats pels colors pastel de llurs portades junt al joker que les sol presidir (ara us sonen més?).

Però poc coneguts segueixen essent encara portes enfora d'Alemania... sigui perquè canten en alemany o per la potencia de les seves cançons... o millor dit, de llur escassa potència. Els discos d'estudi d'Schandmaul duen com a molt, un parell de cançons més o menys ràpides i mínimament potents, enmig d'una infinitud de mig temps i balades.

Centrats més al violí i les flautes travesseres que altres grups de l'estil que prefereixen gaites i altres elements més pesats, assoleixen un so més nítid, sobretot en directe, com demostren en aquest "Hexenkessel", però també això ajuda a la sensació de quelcom poc potent.

Bàsicament, un cd per als amants del folk, perquè de metal en té poquet. Una bona mostra de com sonen en directe, típic de festival a l'aire lliure amb la penya tirada a l'herba fumant-se-la, doncs ni molt menys han escollit els temes més ràpids que tenen per a muntar un concert que fos una festa de gent alcoholitzada saltant, ballant i bramant, sinó que han seguit la seva línia en estudi i només tenim dues cançons rapidetes d'entre els que no és difícil destacar "Zwei Brüder".

Lluís