Vaig demanar aquest cd sense
haver-ne escoltat res, tot i saber de les tonteries electròniques
que havien fet darrerament, però amb 18 vinils i 15
cds d'aquesta gent a les meves lleixes, crec que és
moment de demostrar la meva objectivitat.
Aquest cd no és més que un intent de tornar
a principis dels 90, el combinar melodies facilones però
resultones, amb una base rítmica pesada (per a un grup
de hard rock, no per a un de doom, quedi clar). Per al meu
gust, els ha quedat millor que el "Face the Heat"
del 93, i en un estil similar, així, a part del "A
Moment of Glory" per als fans de la moda de les orquestres,
es podria dir que és el millor dels darrers 14 anys.
Tot i que dir que és el millor en 14 anys, no és
dir que el disc sigui massa bo, donat que apart d'algun nou
to que ens ofereix en Klaus Meine després de la vintena
operació de cordes vocals, tota la resta queda lluny
del fet als 80, però això sí, per fi
notem una certa maduresa compositiva (ja en tenen edat no?),
en quant al fet que les melodies no es tallin per deixar la
veu d'en Klaus en primer pla a les tornades, i que li prengui
el relleu en Rudolph, sinó que les melodies es composen
amb els instruments anant tots a una.
Decent retorn de Scorpions al hard rock, però encara
puc mantenir que no m'hagués fer res que s'hagueren
retirat amb el "Crazy World" com uns dels grans.
Lluís
|