Després de 45 anys de carrera (el típic), i malgrat aquell cd electrònic dels 90, podem dir que la seva carrera sencera ha estat força digna, i quan podrien passar la resta de les seves vides damunt de l'escenari fent el ridícul, anuncien el seu retir quan encara ofereixen grandíssims concerts, postura més que honorable dels germànics.
Aquest és el seu últim disc (d'estudi, sospito que després trauran 2 o 3 dvds de la gira, 7 o 8 recopilatoris, alguna coseta amb rareses o cares B, i quelcom més se'ls ocorrerà), i amb ell comença a acomiadar-se la banda més clàssica de la història del rock que no prové ni d'Anglaterra ni d'USA.
Pel que fa al disc, encara que puguin tenir fans que vagin dels 15 als 80 anys, donada la seva extensa trajectòria, està enfocat a què van dels 30 als 40 i tants, amb un so més dels 80, recordant la seva millor època pel que fa a música i pel que fa a pasta adquirida. Sóc un fan d'aquesta gent, i encara que és un digne cd de comiat, no és ni de lluny del millor que han fet, per exemple em va agradar força més el seu anterior “Humanity: Hour 1”, i ja no ho comparem amb els seus cd més clàssics, però de totes maneres, no està mal.
No crec que el hard rock hagués pogut enlairar-se els 80 amb la força amb què ho va fer si no hagués estat per uns tius incontrolables, però que cada any ficaven una baladeta en les emissores més comercials, així que els devem molt, i més quan es retiraran mantenint l'orgull que molts uns altres han perdut per no saber jubilar-se a temps.

Lluís