Melodic Thrashcore, només amb això ja pensem “Apa, un altre, vagin passant i es col·loquen on vulguin perquè, total, tots acaben sent iguals”.
I és que ja ens estem passant amb tants “cores” per totes bandes, i tal com va passar als 90 amb el power metall, ara tenim centenars de bandes que sonen totes iguals. Totes? Potser en els 90 no vam poder gaudir d'alguna d'aquestes bandes de power? La veritat és que sí, que algun cd de power ens va enganxar, i potser no va ser perquè fos millor en quant a tècnica o composició, simplement quelcom ens va cridar l'atenció, ho vam escoltar amb més atenció i ens va acabar agradant (i per molt que els odiem ara, recordo els primers cds de Rhapsody, HammerFall o Stratovarius).
Quelcom semblant ens ha succeït als membres del Paranoia Metall Shou amb Scratched Surfaced, que estant farts dels cores, i sense que cap dels seus components sigui amant (més ben tot al contrari) del Thrash. Tenim a un grup que en punxar-lo per primera vegada va fer que voltéssim el cap a l'uníson, primer cap a la pantalla del reproductor de cds en un acte instintiu (com el d'apuntar a la tele amb el comandament del dvd), per després buscar la caixa del cd i veure de què es tractava (com si el nom del grup o els títols de cançons poguessin explicar-nos què estàvem escoltant).
Aquests actes irracionals potser no tenen explicació en si, però sí que expliquen que Scratched Surface tenen alguna cosa que els fa valedors de ser destacats per damunt dels seus (masses) semblants. Potser és que parteixen d'un Thrash molt més pròxim a Grip Inc que als grups clàssics del gènere, potser és una producció més nítida que en altres bandes de “cores”, potser és tot això i més, o pot ser que tan sols ens hagi agradat, sense més, però en definitiva el que tenim és a un grup que destaca en la mediocritat del gènere.

Lluís