CRÍTIQUES DE CDS

Sebastien
Títol Tears of White Roses (2010)
Segell Escape Music/Connecting Music

Veient el nom del grup, i que els dos primers tracks es diuen "Museé du Satan Rouge" i "Femme Fatale" està més que clar que el grup és txec, no hi ha cap dubte.
Després de diversos canvis en la formació i en el nom de la banda, aquest és el debut com a Sebastien, banda que se'ns presenta sota l'etiqueta de "hard rock" però, per sort per als amants de la música, són més simples etiquetant-se que fent cançons.
Es tracta d'una base més hardrockera, sí, però les cançons tiren cap al metall melòdic i el metall progressiu, sobretot per una base més potent que la del hard rock, i una més gran fluïdesa de les guitarres. A això s'uneix que en George Rain té una molt bona veu amb varietat de registres, i que en el disc han col.laborat multitud de famosos com Amanda Somerville (poc espavilats no són els txecs aquests), Apollo Papathanasio, Doogie White, Mike DiMeo, Roland Grapow (a aquest no li ha costat massa anar a col.laborar amb ells, perquè el cd l'han gravat en els seus estudis), Fabio Lione (no veig la necessitat de fer-lo viatjar des d'Itàlia amb aquesta crisi) i Tore Habitin. O sigui, del milloret d'entre el millor i en Fabio Lione, donant un gran colorit a un disc de base hard rockera però sonoritat progressiva, cosa que ens porta a quelcom fluid i fàcil de pair.
Bon debut dels txecs que tindran difícil superar-se a sí mateixos en un segon cd, tant a nivell musical com en referència a les col.laboracions, però que de moment ens deixen un bon disc que pots escoltar d'una sola tacada, sense alts i baixos compositius o d'execució.

Lluís

< Torna a l'Índex