Per què us he de negar que l'actuació de Sepultura que vaig presenciar fa uns dies, en la seva gira amb els In Flames i Dagoba, por influir, i no pas poc, en l'opinió que un servidor té del seu nou treball discogràfic, "Dante XXI", encara que s'intentarà n caure en l'error de l'empatia gratuïta.

Basat en "La Divina Comèdia" de Dante Alighieri, en què l'autor descriu el seu viatge pels tres regnes dels morts (infern, purgatori i paradís), Sepultura recull la història i l'adapta seguint la conjuntura social actual.

Per molts que sigueu els que trobeu a faltar en Max Cavalera (encara?) ja va sent hora de que us acostumeu als nous Sepultura, amb en Derek Green a la veu, doncs "Dante XXI" és la mostra fefaent que la banda té valor i caràcter suficient com per afrontar el seu futur tot i aquest handicap. Ho venien intentat amb "Against", "Nation" i "Roorback" sense que el resultat fos massa satisfactori. Ara ja han superat aquest sotrac i amb "Dante XXI", si bé no arriben al nivell dels grans discs clàssics de la banda, ens presenten un treball que ens retorna a la duresa, la intensitat i la personalitat del grup, realitzant un treball més que digne.

Ivan Sáez