L'experiència ens diu que no és massa bona idea l'edició d'un disc per any, almenys en el que a qualitat musical es refereix. Si no tots, la majoria de les bandes que coneixem que van d'aquest pal no solen aportar masses coses bones al gènere, i no cal dir que poques acostumen a ser les millores (si n'hi ha) d'un disc ver l'altre. Seraphim, "la banda" de Taiwan, és un d'aquests grups que en tres anys ha editat ja tres discs, però amb una peculiaritat; cadascun dels seus discs porta dues edicions, una en xinès i l'altra en anglès, i molt lluny del que s'hauria d'esperar seguint la veu de la nostra experiència, els tres (sis) discs són de gran qualitat, i a més a més, hi ha millora (i molta) d'un respecte de l'altre.

Tenim riffs i bateria vertiginosos, melodies carregades d'harmonia a les guitarres, mitjos temps, moments acústics, veus operístiques (Pay és qui porta el pes de les veus), veu gutural, diàlegs entre ambdues veus (en una cançó hi apareix una veu masculina nítida), i sobretot un molt bon gust per enllaçar totes aquestes coses i composar cadascun dels temes que composen aquest disc d'aparent títol curiós, "Ai", i no tan aparent per la banda asiàtica del món, ja que Ai és Amor en xinès.

El debut de Seraphim portava una orientació més aviat gòtica amb "The Soul That Never Dies", "The Equal Spirit" mesclava el gòtic amb el power, i amb aquest "Ai" es col·loquen en l'escena powermetalera, aportant carn fresca a un gènere més que saturat i que necessita de bandes com Seraphim per la seva renovació estilística.

Sergi