Als 90 varen aparèixer grups amb un segell diferencial com Stuck Mojo o Sevendust. Copsaven les portades de les més importants revistes i magazines i eren les "mares" de tota una successió de grups que volien imitar la seva ràbia underground i el seu estil reivindicatiu.

Passats tots aquests anys, el seu status a anat decreixent progressivament de forma oposada a la seva música immobilista de per si, que només han anat evolucionant en funció a la producció o a petits detalls que en prou feines afecten a la seva estratègia musical.

Sevendust plasmen la ràbia en les seves cançons de la mateixa manera que se serveixen d'ella per a exaltar a la audiència dels seus shows. Però el temps o fa tornar a brotar les plantes quan aquestes saben que provaran sàvia nova o s'esgoten de consumir la mateixa terra si aquesta no s'alimenta adequadament.

Sevendust continuen reafirmant-se cada vegada que salten a un escenari però en estudi necessiten una lleugera empenta per a convertir els seus temes en quelcom més que sols dinamisme.

Devi