Tornem-hi. Més que "El Setè", podrien dir-se "L'Enèsim", per allò de l'enèsim grup que cau a les xarxes d'un gènere melòdic que acabarem tots per avorrir. Jo, en canvi, només he caigut en la broma fàcil. I què? Actualment si t'endinses amb la teva banda en les compactades terres del Power Metal melòdic pots córrer tres tipus de sort, a tres nivells d'èxit que exposo segons el seu augment qualitatiu: primer, i més provable en aquest cas, la desaparició del grup a curt-mig termini per bé de la comunitat metàl·lica; segon, i més abundant, seguir en vida com a formació i com a persones físiques, però quedar-se resignats en el cubell de la roba bruta, dels pàries del metall, que tot i seguir editant discs mai no acaben de cridar l'atenció i encara menys aconsegueixen transcendir entre el gran públic; tercer, i últim, el dels grups exitosos, ja per fortuna ja per aptituds excepcionals, reservat a uns pocs elegits.

Solament si ets especial aficionat a aquest tipus de bandes pots permetre't el luxe i la llicència de dedicar una mica i només una mica del teu temps a escoltar aquest disc farcit de tan bones intencions com mals i previsibles resultats.