Fins al moment, i a part d'un parell de temes d'una banda anomenada Speeed, consideràvem Seven Witches com el millor que havia fet en Jack Frost en la seva carrera, encara que ara això queda darrere del fet d'abandonar a aquesta pseudo-banda de pseudo-famosos anomenada Metallium.
Seven Witches mai han estat un grup de referència, però sí que en cada disc hi havia un parell de temes d'aquell power americà de base més thrashie que ens agradaven, sent una de les bandes que podien sonar a Europa tot i fent aquest estil "a l'americana", cosa que els europeus no acabem d'acceptar del tot bé.
El problema de Seven Witches ha estat que amb un líder com en Jack Frost, més mercenari que líder, poca continuïtat té la banda, i va apareixent i desapareixent al llarg dels anys. És clar que amb aquest pla, els canvis de formació són constants, i entre ells, el que sol destacar més és el canvi de vocalista.
Per a aquest nou treball han fitxat a en James Rivera, un dels vocalistes més emblemàtics d'aquest power americà, el que hauria de donar-li un aire més atractiu a la banda. Però no és així, en James Rivera ja no està per a aquests trots, està molt lluny del James Rivera que vam conèixer als 90, i d'un vocalista emblemàtic d' aquella època passem a un tiu. que fa el ridícul, bàsicament, en aquest nou treball de Seven Witches. I si tan malament sona en estudi, no m'imagino com sonarà aquesta banda en directe.
A Seven Witches, i sobretot al seu nou vocalista, James Rivera, se'ls ha passat l'arròs, estan fora de lloc, però almenys recuperen aquella moda dels 90 on un cantant podia fastidiar un cd sencer.

Lluís