Després de que la meitat dels components d'Angra abandonessin el grup es va originar un desconcert general per part dels seus seguidors més fidels que creien veure morir així una de les bandes més importants que ha tingut el Metall Melòdic. Per alguns Angra va morir en aquell precís instant ja que consideraven al vocalista i líder André Matos (un dels que varen marxar) el cor de la banda.

Per tots ja és conegut el "Renaixement" d'Angra, demostrant no tenir dependència de ningú. Ara, Matos, juntament amb els altres dos ex Angra, Luís Mariutti i Ricardo Confessori, i el guitarrista Hugo Mariutti, s'uneixen per cream Shaman, o el que és el mateix, el germà bessó d'Angra, perquè no cal escoltar molt detingudament el disc per adonar-se que aquest disc es pot comparar tranquil·lament amb el "Holy land" o l'"Angels cry". Els més malpensats hem arribat a pensar (a mi encara no se m'ha tret aquest pensament de la ment) que és pura estratègia de mercat. Si Angra és ja sobradament conegut tenint ja reservat un lloc a l'Olimp dels grans del Metall, i André Matos és mundialment conegut com un dels millors vocalistes del gènere, separant-los i fent que segueixin camins paral·lels sense canviar massa la seva forma d'expressar la música, tindríem que editen el doble de discs i que guanyen el doble de pasta, ja que les ventes les tenen assegurades. Després els caps de setmana, de farra tots junts per les platges brasileres, ballant samba, bevent cerveses i gaudint amb les mulates.

Tot i que m'agrada molt Matos (la seva veu), em quedo amb el "Rebirth" d'Angra... bé, i amb les cerveses i les mulates també.

Sergi