CRÍTIQUES DE CDS

Shinova
Títol La Ceremonia de la Confusión (2011)
Segell self prod

Segon treball delsShinova, de descàrrega gratuïta des del seu web, encara que en el nostre cas, tenim una còpia sota un artwork molt atractiu i acurat en un bonic digipack.
Han cuidat la imatge i la promoció, i no és d'estranyar, ja que les composicions del disc ho valen, així com l'intent d'anar una mica més enllà de la música que es fa a Espanya.
Musicalment estarien entre el love-metall, el rock-metall alternatiu i quelcom un xic més fosc, com moltes altres bandes a Espanya que s'han apuntat a la moda. La diferència amb Shinova és que no comparteixen so amb la desena de bandes del mateix estil que han aparegut en els últims anys, i que sembla que solament tinguin un estudi al que anar a gravar, els Cube. I val, és un immillorable so, una grandíssima producció. però al final, aquestes bandes sonen totes igual, i és difícil distingir si un tema és d'una o d'una altra.
El so final de Shinova és diferent, una mica més proper a l'actual meca de la modernitat musical com és Gran Bretanya, menys "light" a nivell musical del que tenim per aquí, i una mica més per a tots els públics, no solament per a adolescents pseudo-emos i nenes faltades de sexe com seria el cas d'uns Romeo o tantes altres bandes de l'estil.
L'única cosa que ens falla d'aquest cd és la veu, no per dolenta, ni molt menys, sinó perquè no s'atreveix a donar el pas al tipus de veu una mica més potent i agressiva que s'està donant a Europa, però tampoc es queda en la simplicitat i el desassossec típic espanyol. Hi ha alguna veu que s'arriba a doblar amb algun gutural de forma tímida i gairebé imperceptible que indica que no s'han atrevit a treure el que tenien dins per por de que se'ls titllés de "durs" i perdessin aquesta clientela més "light".
Això és el que ens falla del disc, que es noti el que no s'han atrevit a fer el que podien fer, i el voler abastar massa públic.

Lluís

< Torna a l'Índex