Segon
treball delsShinova, de descàrrega gratuïta des del seu web, encara que en el
nostre cas, tenim una còpia sota un artwork molt atractiu i acurat en un bonic
digipack.
Han cuidat la imatge i la promoció, i no és d'estranyar, ja que les composicions del disc ho valen, així com l'intent d'anar una mica més enllà de la música que es fa a Espanya.
Musicalment estarien entre el love-metall, el rock-metall alternatiu i quelcom un xic més fosc, com
moltes altres bandes a Espanya que s'han apuntat a la moda. La diferència amb Shinova és que no
comparteixen so amb la desena de bandes del mateix estil que han aparegut en els últims anys, i que sembla que solament tinguin un estudi al que anar a gravar, els Cube. I val, és un immillorable so, una grandíssima producció. però al final, aquestes bandes sonen totes igual, i és difícil distingir si un tema és d'una o d'una altra.
El so final de Shinova és diferent, una mica més proper a l'actual meca de la modernitat musical
com és Gran Bretanya, menys "light" a nivell musical del que tenim per aquí, i una mica més per a
tots els públics, no solament per a adolescents pseudo-emos i nenes faltades de sexe com seria el
cas d'uns Romeo o tantes altres bandes de l'estil.
L'única cosa que ens falla d'aquest cd és la veu, no per dolenta, ni molt menys, sinó perquè no
s'atreveix a donar el pas al tipus de veu una mica més potent i agressiva que s'està donant a Europa, però tampoc es queda en la simplicitat i el desassossec típic espanyol. Hi ha alguna veu que s'arriba a doblar amb algun gutural de forma tímida i gairebé imperceptible que indica que no s'han atrevit a treure el que tenien dins per por de que se'ls titllés de "durs" i perdessin aquesta clientela més "light". Això és el que ens falla del disc, que es noti el que no s'han atrevit a fer el que podien fer, i el voler abastar massa públic.
Lluís
|