Segon disc d'aquesta parella sueca (musical, doncs a la web ja ens diuen que l'Anette viu amb el seu xicot i 17 huskies, i no farem comentaris sobre qui l'obeeix més o altres imatges que m'estan passant pel cap).

Després d'un bon disc de debut, se'ns presenta aquest "Desert Dreams" on Mats Edström torna a estar tocant-ho tot (instrumentalment parlant, o jo em sé d'un xicot i 17 gossets macos que s'enfadarien una mica, o servirien de rens en cas de no tenir-ne coneixement, excepte els pianos a "Losing My Child". No hi veiem cap bateria als crèdits, així doncs, hem de considerar que la bateria programada ha millorat força al seu so.

En quant al disc en sí, bàsicament hi ha més canya, sospito que provocat per la veu d'Anette, tot i que bona veu, bastant lineal a les pujades cap a tons alts, resultant per una banda temes canyeros on es manté en aquests tons alts i balades i mig temps per altra banda on puja poquet i no es nota tant aquesta linealitat.

A criticar del disc que a partir de la meitat del mateix, decau tant en la força que desprèn com en qualitat de les cançons, no direm que són dolents, però sí que després de la explosió de les primeres cançons (sobretot "Mystery of Mind" i la pròpia "Desert Dreams"), et sents un xic decepcionat amb aquesta segona meitat. Curiosament passa a partir del tema amb col·laboradors, "Losing My Child", a veure si és que es van fotre una farra de les que s'expliquen als néts amb els convidats i després no van poder seguir al mateix nivell. En tot cas, un bon disc de Heavy Rock.