Que els Trivium han decidit que el Metalcore ja està més que saturat i s'han passat al Heavy Metal? Collons! Doncs seguim tan originals com ells i fem el mateix!

Això és el primer que penses en escoltar aquest segon cd dels The Showdown, massa enganxat a l'edició del seu disc de debut (encara que fora per temes discogràfics) i que no ens dóna temps a pair aquest primer treball com per trobar-nos un segon disc amb un estil totalment oposat.

El segon que pensem, a mesura que avancen les cançons, és que no és el mateix pas que han donat Trivium, sinó que és el pas que haurien d'haver donat molts grups abans de ficar-se dins del Metalcore.

Ens trobem amb una base Heavy que d'una banda arrossega moltes melodies de l'hardcore melòdic, tant vocals com instrumentals, típic de les tornades del nou metalcore. I d'altra banda tenim un Stoner que sembla tirar d'aquesta barreja cap a ell amb molta força, un Stoner que s'apropia de les melodies vocals a partir de la meitat del disc, així com de la majoria de solos (alguns molt a lo Zakk Wylde).

Tota aquesta barreja és més complexa explicada que executant-la, i el resultat que obtenen The Showdown és de nota alta, a més d'unes veus no produïdes per a una MTV però sí per enganxar a la majoria del públic metàl.lic, i que aconsegueixen el seu propòsit.

The Showdown ens demostren que podent ser un més de la pila dels massa grups de Metalcore, decideixen ser un grup que s'ha de tenir en compte en la vessant més heavy.

Lluís