Portàvem ja massa temps gaudint el rock tan intimista que ens oferien els britànics Shy, tant que vam arribar a pensar que tots els seus discos havien de ser iguals de bons.
Doncs bé, en una nova onada de la tornada de la moda de "discos homònims", Shy treuen el seu, encara que en aquest cas no crec que el motiu sigui l'adherir-se a la moda.
En el cas de Shy, i molt a pesar meu, crec que el no haver-li donat títol al disc és significatiu del que apareix a l'interior del mateix, ja que si no van aconseguir fer-se amb una sola idea o frase per a la portada del cd, hi haurà suficient imaginació per fer totes les cançons d'un disc? Doncs la resposta està clara: no.
No hi ha idees, no hi ha emoció, i acaba resultant un disc lineal i poc interessant. Sí que el so és bo, i Shy toquen bé, però no aquest disc no representa a aquella banda que ens calava fons amb cada tema, amb cada melodia.
Baixada de Shy que espero que es prenguin unes vacances, es tirin a tot el que es mogui, es fumin tot el que sigui sensible a ser incinerat i es beguin tot el que trobin en estat líquid, i a veure si per al proper disc ens vénen amb idees renovades.

Lluís