Aquest seria un dels casos en que li demanaria al webmaster que no inclogués la portada al costat d'aquesta crítica, però com que no em farà ni punyeter cas, ja que us ho adverteixo jo: no us fieu del que veieu, bé, si veieu éssers morts anys enrere, tampoc no us en fieu, però visiteu a un psicòleg o comproveu si podeu travessar parets.
No us fieu de la portada, almenys del porquet, perquè fa semblar el que no és. El pavo que va fer l'artwork, i això de “fer” és un dir, va pillar la portada del darrer cd dels Digital Summer, perquè no es notés tant, hi va estampar uns planetes en primer pla esclatant. Però algú va pensar que quedava insípid, i li van entotxar un porc amb una guitarra davant, desvirtuant tant l'artwork inicial com el concepte musical del que hi ha dins aquest artwork.
O sigui, ni punyeter cas al garrí ni, ja de passada, al títol del cd, que podria endur-nos a pensar que és un rock porc, pseudo-punkarra, fiestero i pro-alcohòlic, res que veure amb tot això, és una música elegant i ponderada, amb un bon saber fer de principi a fi, de fet, el que ja ens havien ofert Shylock fins al moment, i que disc a disc, ho fan cada vegada de forma més madura i agraciada.
Transcorren els temes i només tens dos pensaments en el cap “que bé sona això” i “què cony hi fa el puto porc aquí?”.

Lluís