Darrerament el meu estat mental va de mal en pitjor, no sé jo si és per la calor, l'edat o senzillament el destí, però cada vegada m'assabento menys de les coses. ¿A què ve tot això? Bé, doncs per dues coses:

1- Per advertir a les noies maques que si no els hi faig cas és perqupe no m'he adonat de la seva presència i que sisplau acudeixin a oferir-se a mi sense cap problema.
2- Perquè al escoltar aquest cd vaig tenir un intercanvi important de sensacions, fruit de la barreja entre aires positius i pallisses típiques generalitzades d'aquest so.

Per aquest motiu (el segon, òbviament) vaig recórrer al meu colega Lluís, que ja de per sí està com a mínim igual de malament que jo, però que mira, quan un no sap què fer doncs fins i tot pot ser-te d'ajuda alguna consulta. Doncs res, que se l'escolta i em deixa anar que és una còpia barata de Kamelot, però de les cançons més avorrides i dolentes. Definitivament el xaval està molt malament i l'alcohol li fa envellir massa ràpid les neurones.

Power Metal, quelcom simfònic i una miqueta progressiu, bastant poc original, amb veu a lo Sonata Arctica però quelcom més fluixeta, alta presència de teclats clàssics a lo Stratovarius, i ramalades melòdiques orientals a lo... a lo... ejem... Kamelot... però en versió barata. Potser lo millor sigui Emo Suripatty a la guitarra i el brutal canvi de ritme de pocs segons que ens ofereixen en el tercer track. La resta, juntament amb les meves neurones, dubto molt que arribi molt lluny.