A Suïssa hi haurà poques bandes, però la qualitat de les que hi ha és indiscutible, tant a nivell de metall extrem (Samael, Sybreed) com a nivell més rocker (Gotthard, Krokus, Shakra, Crystal Ball i un llarg etcètera), doncs bé, trencant un xic amb aquests dos principals corrents, se'ns presenten els Silent Memorial en el terreny que més està triomfant entre els seus veïns italians: Metall Progressiu.
I com banda italiana, clarament distanciats de la corrent més dreamtheateriana, amb guitarres agressives, veu melòdica sense estridències, i una durada de la majoria dels temes acceptable i digerible (entre 4 i 6 minuts). A més, com la corrent europea actual, no és un metall progressiu de flipadures tècniques constants, sinó que són temes elegants, potents i plens de detalls tant d'execució com d'acoblament dels instruments entre sí.
Bona producció, bon so i bons temes completen un disc que s'ha de tenir en compte i prometen un bon futur per a la formació.
En un país sense massa encert en la vessant artística de la pintura (a qui se li ocorreria pintar “La Vaca que Riu” de vermell i la de “Milka” de violeta), obtenim pràcticament un 100% d'encerts en l'apartat musical, i això és una cosa que pocs països poden dir.

Lluís