La veritat és que tenia molta cosa pendent d'escoltar i em resistia a posar-me un cd etiquetat com "heavy metall" per uns, "power metall" per altres.
Però aquest final d'estiu sembla que s'han posat d'acord les bandes per treure munts de discos que no valen ni com posa-gots, així que vaig anar apartant més i més cds, fins a quedar-me amb aquest segon treball dels suecs a les meves mans.
"Ja.. total." vaig pensar amb unes ganes que no cabien en la meva persona i una emoció que m'embargava de cap a peus, i apa, cap al reproductor.
La cosa és que no sé si pel contrast per tanta cosa dolenta que havia escoltat, no em va desagradar, és més, vaig pensar "hòstia, fa temps que una banda així de heavy no sona així de bé, res original ni per sortir al carrer a proclamar-ho als quatre vents, però no està malament". Així que ho vaig deixar en el munt de "a re-escoltar", i una vegada re-escoltat, segueix la mateixa sensació, bones melodies, ritmes ben trobats, una veu ponderada i al punt just fan que després de molt temps, em sigui agradable l'escolta d'un disc de heavy metall amb tints power.
No hi ha res exagerat, ni cors bucòlics, ni brams aguts, ni èpica de més. res, està tot al punt, encara que sigui un estil que poca atenció té ni pot oferir.
Però als qui trobin a faltar un grup seriós de heavy metall, sense ximpleries, sense estridències, intentant fer les coses bé, els recomano Silverdollar.

Lluís