La veritat, vaig començar a escoltar aquest cd i em vaig dir “un altre de power metall… Encara no se n'han assabentat que aquest estil està mort?”. I el vaig deixar sonant en el pc mentre anava fent unes altres cosetes.
De sobte quelcom em va sorprendre de mi mateix que no m'esperava per a res: la meva cama estava movent-se al ritme de la música. Com era això possible amb un cd de Power Metall? I em vaig interessar per l'autoria del mateix.
Resulta ser el projecte d'un guitarrista anomenat Flo Laurin i que o bé és el tiu més simpàtic del món, o té molta pasta i convida a tot déu als bars, perquè entre el grup i convidats compta amb: Frederik Ehmke de Blind Guardian a la bateria, Herbie Langhans de Seventh Avenue a la veu, Alexander Schulz al baix, al costat de Thomas Rettke [Redkey, Heaven's Gate], Joost van donin Broek [Ayreon, Star One] i Morten Sandager [Pretty Maids].
És un Power Metall de baix contingut èpic i aguts controladíssims, sota una veu lleugerament esquinçada que queda molt bé. Velocitat, potència i melodia repartida de la mateixa manera en un disc equilibrat i ben executat.
No tenim res especialment tècnic ni virtuós, cap tema que vagi a passar als annals de la història del power metall, però fote’t, és un bon disc de power metall, i perquè jo digui això a principis de 2010 és que alguna cosa ha de tenir.

Lluís