Nou treball del ja veterà Mat Sinner i els seus, tot i que aquest cop els seus can canviat un xic, doncs han entrat Henny Wolter a la guitarra (exThunderhead) i Uli Kusch a la bateria (Helloween i exGamma Ray, i qui no ho sabés, de cara a la paret, tot i que aquests càstigs es poden pagar en cerveses...), en el lloc de Tom Naumann i Fritz Randow respectivament.

Un disc que comença molt bé, amb molta canya, però ja se sap, els anys passen i si la panxa és de cervesa, també pesen, i el disc comença a decaure ja a partir del quart tema i quan arribem a Destiny (nom curiós i original on els hagi), ja estem mig adormits. Aquest tema conté arreglaments orquestrals que, per al que serveixen, es podien haver estalviat la feina, si és que n’hi ha hagut en aquesta cançó, doncs tot i que no els posin com Rhapsody, sinó més aviat com Kamelot, és a dir, que es notin al principi i després només acompanyen al llarg del tema per a crear ambient i treure amb ells un so un tant diferent, no enganxa amb el metal clàssic que practiquen Sinner, sí amb quelcom més èpic o progressiu.

Altres temes ens fan recordar que el senyor Sinner ha estat massa temps a Primal Fear, temes com Blood Relations podrien colar perfectament amb un tema dels primers Primal Fear, això sí, amb un Ralph un tant afònic i amb una veu més greu (això em recorda al conte de la Caputxeta Vermella i no sé en què).

És un disc poc compacte, obert amb gran qualitat amb “Signed, Sealed & Delivered”, seguidament passem a l’ona Primal Fear amb Blood Relations i en acabar ens trobem amb el tema que dóna títol al disc, mescla entre quelcom clàssic comercial tipus AOR i quelcom de “Happy Metal”, i, a partir d’aquí, d’una banda a l’altre, sense concretar en estil o idees, es deixa escoltar bé, però rés sorprenent, rés original, rés especial...