Amb els seus últims treballs m'havia jo ja convençut que les bales que els quedaven eren, com a molt, de salva. Semblava una banda que treia discos per no perdre l'hàbit mentre guanyaven pasta amb Primal Fear, però sembla que Primal Fear se n'ha anat de vacances, i ara, si volen vendre, cal fer discos, però que a més, valguin la pena.
Quan punxes el disc t'adones de l'encert del títol, ja que realment, i malgrat l'edat d'algun, t'impacta la potència que desprenen els primers tracks, com feia molt temps que aquesta banda no concebia.
És un disc de "a veure si recuperem el perdut, anem a donar-ho tot", i sona bastant bé. L'única cosa que ja he dit que el títol estava encertat, i una bala no dóna per a molt, així que abans d'arribar a meitat del disc, la potència i la intensitat descendeixen, així com l'atractiu dels temes que anem escoltant.
És un cd que ens deixa amb la sensació ambigua que podia estar millor veient l'inici del mateix, però tenint en compte els últims treballs, també podria haver estat pitjor. I per això mateix, ens deixa en el dubte de cap a on anirà el següent treball, o si n'hi haurà algun més.
De totes maneres, de cares als seus fans de tota la vida, és el millor dels seus últims anys, així que n'hi haurà alguns que no es queixaran.

Lluís