És impossible no entrar en comparacions. Quan es parla de Sirenia es pensa també en Tristania, i quan es fa referència a Tristania no podem evitar un desplaçament de la nostra ment cap a Sirenia. Aquest anar i venir d'un grup a un altre no ve únicament provocat per la presència femenina en cadascuna de les bandes, sinó que des de la creació en el 2001 de Sirenia el paral.lelisme musical entre les dues bandes noruegues és indiscutible.

Però sens cap dubte Tristania porta la iniciativa i Sirenia van a remolc d'aquests, apostant per la fórmula de moda actualment en el gènere Gòtic; això és, una veu femenina portant el pes durant tot el disc i de tant en tant l'aparició d'alguna veu masculina, ja sigui neta o gutural. Si per a alguns grups (Within Temptation, Evanescence, Lacuna Coil o els mateixos Tristania) aquesta manera de veure la música porta uns resultats molt positius, per al cas de Sirenia hauríem de dir el mateix. Però aquells que hàgiu escoltat els últims treballs dels grups recent citats i aquest "Nine Destinies And A Downfall" notareu una clara diferència. Les cançons de Sirenia sonen més a cançons de bressol amb acompanyament instrumental que a temes gòtics ben ambientats i amb veus angelicals que segresten per moments la teva ment.

"Nine Destinies And A Downfall", així com els seus anteriors "At Sixes And Sevens" i "An Elixir For Existence" seran discos que sens dubte em serviran per no haver de preocupar-me de cantar cançons de bressol en un futur; i d'una forma o una altra aconseguir orientar progressivament les tendències musicals de la meva descendència.

Sergi