Amb l'aturada forçosa de Gotthard, sembla que s'ha obert la veda per a totes les bandes de Hard Rock suïsses que han sortit en massa unes, en estampida les altres, a reclamar el tron buit.
No es pot reclamar amb un hard rock de tint clàssic, aquí hi hauria els Krokus des de fa anys i no és pla de competir tampoc amb ells, es tracta de buscar un hard rock de tall clàssic, però melodies i sonoritat més modernes, veu trencada i una actitud una mica més descarada.
I Skansis, com Shakra amb el seu últim treball, i tants altres hardrockeros suïssos que apareixen, es reuneixen, es reinventen, etc. fan el que han de fer, però els falta el punt de màgia afegida que Gotthard tenien i que molts intenten (més o menys descaradament) aconseguir.
A Skansis els falta aquesta màgia, els falta un punt de modernitat, però es nota l'esforç de voler tenir opcions al tron, i es nota que s'ho han pres seriosament.
Bon disc de hard rock, qualitat i bones melodies davant molts altres que el que presenten per aconseguir el tro és imitació de A, inspirar-se en B, clonar a C, o directament a AC/DC, o el que és el mateix: imaginació inexistent, qualitat compositiva sota mínims, qualitat musical deficient. Per sort, com hem dit aquest no és el cas de Skansis, molt més escoltable que tot això, però no els serveix per aconseguir el tron.

Lluís